El dissabte dia 21, van inaugurar la secció de l’Aldea, de la JNC, la branca jove de Convergència. Val a dir que aquesta ha estat una posta en escena, però que ja fa uns quants mesos que joves aldeans, ja estaven treballant envers el nostre projecte de poble i de país.
Com diu l’encapçalament, es lo que jo penso com son aquest joves, que avui forment la JNC a L’Aldea, es a dir gent jove que desitja treballar, decidir, suggerir i aportar idees i solucions per fer el seu poble cada vegada millor. A partir d’aquí també treballaran per Catalunya, però ells ara saben que avui la gent de la JNC i de CIU, tenim una tasca d’encoratjar als aldeans en general, que poden tenir un poble millor i a la vegada crear esperances i donar solucions a tota aquella gent que ara ho necessita.
Per lo tant, enhorabona a tots aquells que heu fet possible, que avui poguéssim tenir gent jove al nostre projecte i que a la vegada ens empenyen als que tenim més responsabilitat a fer cada vegada més, un poble millor.
Gràcies a Gemma, la presidenta de la JNC de L’Aldea, per la seva aposta decidida de posar en marxa la secció de la JNC de l’Aldea, amb ella contarem per efectuar un llarg camí per millorar molts d’aspectes del nostre poble.
A Lluís, persona de gran vàlua, el primer militant de la JNC a L’Aldea i una persona que personalment tinc dipositades bones esperances, en que ens pugui dedicar el seu preat temps, per treballar per L’Aldea.
Robert, el més jove, però això no treu, les seves ganes de treballar, el seu ímpetu, les seves ganes de participar, que tot això unit a la formació que va adquirint, comportarà que poguéssim comptar amb ell, amb un futur per fer coses notables, per l’Aldea i Catalunya.
Josep i Hèctor, amb la seva discreció, amb el seu treball i col·laboració a canvi de res, diuen molt de les seves persones, gent que desperten il·lusió, simpatia i proximitat amb la gent jove.
Per acabar i des de la meva percepció, crec que avui hem fet un pas, més que significatiu, hem dit a la gent jove, que des de la JNC /CIU, també treballem per ells, i sinó ja en tornarem a parlar....
Xavier Royo Franch
