Al començament de la legislatura, el grup municipal de CIU a L’ALDEA, ens vam comprometre amb els aldeans i les aldeanes que, tot i estar a l’oposició, la nostra seria una tasca constructiva per sumar esforços amb l’equip de govern en relació als assumptes importants per al nostre municipi.
El cert és que aquesta tasca no ens resulta gens fàcil i, en cap cas, per la nostra actitud, sinó perquè cada vegada que hem intentat col·laborar al màxim amb l’Alcalde per tal de millorar aspectes que puguin benificiar el nostre poble, sempre hem acabat poc bé, per no dir malament.
El nostre paper ha estat de recolzament al paper de L’Alcalde, com en el cas de la variant de la N-340, ja que enteníem que la figura institucional de L’Alcalde ha d’anar per endavant. Llavors no hem tingut cap problema, i tots tant amics.
Ara bé, si en qualsevol altre projecte hem aportat iniciatives, idees, suggeriments o, fins i tot, hem intentat desencallar alguna que altra cosa quan l’equip de govern ha estat incapaç de fer-ho, llavors hem sortit escaldats. Que si tot el que passa és culpa de la meva persona, que si no hi ha prou comunicació, que s’intenta consensuar algun document i llavors no s’accepten les nostres suggerències i així tantes i tantes coses que prefereixo no explicar més àmpliament perquè crec que els aldeans no s’ho mereixen.
La última que ja ha fet vessar el got ha estat la presentació d’al·legacions al Pla Territorial de les Terres de L’Ebre. Un projecte que, en alguns apartats, pot perjudicar el nostre municipi. El nostre grup va interpel·lar a la resta de grups municipals en diverses ocasions al Plenari per tal de treballar conjuntament les al·legacions al Pla Territorial.
El cert és que vaig rebre la invitació de L’Alcalde per consensuar les esmenes al Pla i, en aquest sentit, el nostre grup ho vam acceptar gustosament i ens vam ficar a treballar amb l’alcalde. Tant ell com jo vam acceptar la major part d’esmenes d’un i de l’altre grup. Ara bé, en el moment de redactar el document jo li vaig demanar al Sr. Alcalde que el seu nom encapçalés el document tal i com ha de ser, però que els portaveus municipals també tenien que estar reflectits. Precisament, des de CIU, havíem treballat molt preparant les esmenes al PTTE i era just que es pugues fer constar el nom del grup i del portaveu. A part, el fet de presentar un document amb el nom de tots i signat per tots permetia enfortir molt les al·legacions.
L’alcalde es va negar rotundament ja que ell volia ser l’únic que encapçalés el document. En aquest línia, de res li van servir els exemple d’altres pobles propers, que van acceptar la proposta dels grups de l’oposició per consensuar un document conjunt d’al·legacions on constessin tots els grups municipals per donar més força a les demandes del municipi davant de la proposta de nou PTTE.
Tenim la sensació que de portes cap a fora de l’ajuntament, es vol donar la imatge de diàleg i consens, però la veritat és que, des de l’oposició, hi ha molts intents per dialogar i consensuar propostes però, finalment i a l’hora de la veritat, el nostre alcalde ho acaba malbaratant, i tot s’acaba en aigua de borraines.
Tenim la sensació que de portes cap a fora de l’ajuntament, es vol donar la imatge de diàleg i consens, però la veritat és que, des de l’oposició, hi ha molts intents per dialogar i consensuar propostes però, finalment i a l’hora de la veritat, el nostre alcalde ho acaba malbaratant, i tot s’acaba en aigua de borraines.
Per acabar, penso que tots els que estem al plenari, estem per vocació de servei als altres, i que seria bo que tots poguéssim tenir més diàleg i poder aportar més fets i treballar pel nostre poble. Però la veritat és que, a més d’un, quan prova el poder, se li tergiversa la vocació de servei públic, s’enfada si els altres no pensem igual, si tenim idees que encara no s’havien pensat o, senzillament, li molesta que puguem aconseguir subvencions per a entitats del poble que ho necessiten. No voldria pensar que això és fruit d’alguna persona que es posa nerviosa perquè les coses no acaben de sortir massa bé en alguns aspectes o perquè pensa que el futur comença a ser incert.
Amb tot, tinc molt clar que aquest no és el camí i aquestes no són les formes correctes per emprar en política. En aquests casos, qui ho acaba pagant, són els aldeans i les aldeanes i això no és just. Natros ho tenim molt clar: “Primer els aldeans i L’Aldea” i desprès el temps ho dirà.......
Xavier Royo Franch
Regidor de L’ALdea
