El passat dissabte dia 29 es va celebrar la tercera edició de la Festa de l’Esport, la veritat es que en aquesta festa tinc una sensació especial, ja que va ser una creació personal de quan vaig encapçalar la regidora d’Esports en l’anterior legislatura. He de dir que quan en el seu moment la vaig presentar a la resta de grups polítics per assabentar-me de la seva opinió i a la vegada fer-los partícips de les bases que la regeixen, tot i contar en l’aprovació majoritària, recordo que especialment un grup en va dir que aquesta festa no es podria celebrar tots els anys, per que ells deien que no hauria prou contingut per a premiar als esportistes aldeans tots els anys, aquell comentari es va equivocar de ple, s’ha demostrat any darrere any que la festa tira endavant, premiant a esportistes amb èxits molt importants i significatius.
Aquesta edició per a mi va ser una festa de contrastos, ja que aquesta era la primera vegada que jo no tenia la responsabilitat de la seva organització per motius que molts ja coneixeu i la veritat les persones passem i els fets es queden i aquesta es una de les petjades del meu pas per la política que crec que perdurarà en el temps. Per una altra part els que tenim a veure alguna cosa amb l’esport quan prenem una decisió es per que es veu la necessitat de millorar lo que tenim en aquell moment i la veritat que la creació d’aquesta festa vaig creure molt fermament organitzar-la cap allà al 2004/2005 ja que era una necessitat per potenciar, recolzar i motivar a la gent que esta implicada en l’esport i us tinc que confessar que vaig pensar en aquells moments, tenint un fill esportista arribarà alguna vegada ha estar reconegut per aquesta festa? Ho vaig pensar mirant cap al futur ja que ell en aquell moment tenia uns 10 anys, el temps ja m’ha pogut treure del dubte, solament han passat tres anys i he tingut el goig de veure com un fill meu el Marc de 13 anys ha estat reconegut juntament amb els seus companys del INFANTIL de la UE Aldeana, pel seu ascens de categoria l’any passat, va ser un moment especial per a mi, ja que una festa que en sento el seu impulsor reconeixia el treball del meu fill i dels seus companys. Molts de cops la vida et dona alegries que no li donem importància, però ens equivoquem hem d’aprofitat aquest moments que ens dona la vida sense renunciar-hi gens ni mica, ja que molt de cops la vida no es com tots esperem o volem.
Aquest any la guanyadora va tornar a tenir per tercer cop a la patinadora Júlia Ventura Rey, els seus campionats territorials, catalans, espanyols, la seva presencia als campionats europeus entre els primers llocs i la seva presencia futura al campionat del Mon l’avalem i esta marcant un regnat a l’esport de l’Aldea, també va ser premiada com a guanyadora la Zaida Ardit també patinadora, mes jove que la Júlia però també l’avalem campionats del mateix nivell que la Júlia va aconseguir quan tenia la seva edat.
Es va premiar al esportista amb mes projecció a Aleix Salvadó Cayuela, futbolista alevi jugador del Nastic, entre altres mencions on es va premiar al Twirling, tennistes, motards, etc. Ara be van hi hauré moments especials com el reconeixement al foment del futbol aldea a Jose Lopez i Miguel Garcia, però el moment mes emotiu es quan es va homenatjar a títol pòstum a Arcadio Gilabert que ens va deixar fa pocs mesos, persona que va deixar una forta petjada al futbol del nostre poble, van recollir la placa commemorativa la seva vídua Marí Gallego i quatre del seus cinc fills, per a mi també aquest va ser un moment emotiu, ja que tant l’Arcadio con especialment la Marí van ser uns magnífics col·laboradors en la meva etapa de regidor d’Esports ja que ells eren les persones encarregades de la piscina municipal i fruit d’aquesta col·laboració vam crear una bona amistat.
Per acabar, en aquest escrit he mostrat la part afectiva, positiva i emotiva d’aquesta festa, serà en una altra ocasió que mostri els punts i detalls que no van estar a l’altura de les circumstancies en aquesta edició
