skip to main |
skip to sidebar
Xavier Royo Franch
BENVINGUDA
ARTUR MAS A L'ALDEA
VISITANT LA N-340
AMB EL GRUP LOCAL DE L'ALDEA
XERRADA AMB ELS MILITANTS
FOTO AMB ELS PROPIETARIS DEL BAR SPORT
VISITA I ESMORZAR A L'ERMITA
INAUGURACIO JNC L'ALDEA
WEB MUNICIPAL DE CONVERGENCIA I UNIO
Arxiu del blog
-
►
2011
(24)
- ► de setembre (1)
-
▼
2010
(5)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
-
►
2009
(16)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (5)
Dades personals
- Xavier Royo Franch
- L'ALDEA, TERRES DE L'EBRE - CATALUNYA
- Desde petit, a casa meva vaig veure que els meus pares sempre van estar implicats en la societat civil per tal de millorar el seu poble, per aquest fet m’han transmès plenament la meva vocació de servei públic, en definitiva per a mi estar dintre de la política i concretament de Regidor és una eina que en serveix per treballar per als demés.
BLOCS
AUTORS EBRENCS BEABA
LA CANÇO DEL CARRILET
En aquest apartat us vull mostrar la cançó popular amb mes renom que avui tenim a les T.T. E.E. aquesta cançó es obra del deltebrenc Jose Bo, que ja fa un bon grapat d’anys la va compondre, tot i que des de la seva creació va ser una composició que va calar en la gent mes propera del territori, ha estat els últims anys quan ha agafat renom arreu de Catalunya, des de la meva modesta opinió crec que aquest últim impuls, motivat per la divulgació que han fet els Quicos. Una cançó que ha passat de ser cantada de les trobades d’amics i familiars a ser escoltada per les ràdios mes importants del país, de ser cantada en concerts d’autors locals al territori a ser cantada pels Quicos amb l’acompanyament de les Bandes del Territori al Palau de la Musica de Catalunya.
En definitiva una cançó que ha calat molt a la gent, no hi ha una tarda de bous a qualsevol poble de les nostres contrades, que no es canti aquesta cançó, una composició que els ebrencs la veien com a pròpia, suposo que pel record del carrilet, que va ser una eina vertebradora i de prosperitat, de relació i d’obertura dels pobles del Delta amb Tortosa a principis del segle XX, però també es una cançó que tant la seva lletra com la seva musica entra d’una manera sentimental a la gent del territori, i tot i això li ho deuen a un deltebrenc, el Jose Bo, una persona que es una apassionat de la musica, que també va crear altres composicions també importants i que com jo li vaig dir personalment ha tingut la sort de veure com una composició seva es llargament reconeguda a tot els país i probablement els seus nets i besnéts contemplaran amb orgull que un avantpassat seu va ser el compositor d’aquesta meravellosa cançó, ja que estic completament segur que aquesta cançó popular de les TT. EE. Perdurarà en el temps.
La cançó del carrilet
Lo carrilet de La Cava fa uns quants anys que va plegar
Perquè els autos i les motos no el deixaven guanyar el pa
Però jo, que sempre penso en los amics que anem perdent,
En carinyo jo li canto per poder donar a saber
del carrilet de la Cava sempre me’n recordaré
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Bicicletes, estraperlo, Guardia civils i estudiants,
sacs d’arròs, molts de pagesos i colles de valencians,
embarassades, gent malalta de quartana i de dolor
i cistelles de pollastres, alguna àdena i capons,
aubergínies i tomates per a regalar als sinyors.
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Los joves van a la costa i les dones al mercat,
los homes a pagar l’aigua o a parlar a algun advocat
i a les voltes de migdia a dinar a casa Verdal
i a la tarda cap a casa a tornar a l’arròs bullit,
farinetes o recapte i xapadillos rostits.
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Autor: Jose Bo
En definitiva una cançó que ha calat molt a la gent, no hi ha una tarda de bous a qualsevol poble de les nostres contrades, que no es canti aquesta cançó, una composició que els ebrencs la veien com a pròpia, suposo que pel record del carrilet, que va ser una eina vertebradora i de prosperitat, de relació i d’obertura dels pobles del Delta amb Tortosa a principis del segle XX, però també es una cançó que tant la seva lletra com la seva musica entra d’una manera sentimental a la gent del territori, i tot i això li ho deuen a un deltebrenc, el Jose Bo, una persona que es una apassionat de la musica, que també va crear altres composicions també importants i que com jo li vaig dir personalment ha tingut la sort de veure com una composició seva es llargament reconeguda a tot els país i probablement els seus nets i besnéts contemplaran amb orgull que un avantpassat seu va ser el compositor d’aquesta meravellosa cançó, ja que estic completament segur que aquesta cançó popular de les TT. EE. Perdurarà en el temps.
La cançó del carrilet
Lo carrilet de La Cava fa uns quants anys que va plegar
Perquè els autos i les motos no el deixaven guanyar el pa
Però jo, que sempre penso en los amics que anem perdent,
En carinyo jo li canto per poder donar a saber
del carrilet de la Cava sempre me’n recordaré
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Bicicletes, estraperlo, Guardia civils i estudiants,
sacs d’arròs, molts de pagesos i colles de valencians,
embarassades, gent malalta de quartana i de dolor
i cistelles de pollastres, alguna àdena i capons,
aubergínies i tomates per a regalar als sinyors.
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Los joves van a la costa i les dones al mercat,
los homes a pagar l’aigua o a parlar a algun advocat
i a les voltes de migdia a dinar a casa Verdal
i a la tarda cap a casa a tornar a l’arròs bullit,
farinetes o recapte i xapadillos rostits.
Ai carrilet, quan a poc a poc avançaves
quina il·lusió, Quan m’esperàvem muns pares,
lo teu xiulet volent tornar-lo a escoltar
A la ribera, ja no el podem oblidar.
Autor: Jose Bo